domingo, 27 de mayo de 2012

Morir


Lo trágico es morirnos antes de que nos dé igual.

sábado, 26 de mayo de 2012

viernes, 25 de mayo de 2012

Medicina contra la tristesa


Man parlat d’una medicina que dilueix la tristesa. El medicament ve en píndoles i, segons exposa el farmaceuta, ha de prendre una cada dotze hores. El problema es que com que la gent comença a oblidar-se dels seus problemes, acaba automedicant-se, i sempre consumeix més pastilles de què deu, sense tindre en compte les contraindicacions, que clarament expliquen que l'excés de la droga té efectes secundaris. De fet, setmanes després d’automedicar-se o a conseqüència d’una sobredosi  als malalts lis és impossible plorar, fins que un dia senten un goig incontenible que es manifesta en una rialla boja i incontrolable i rebenten de felicitat.

jueves, 24 de mayo de 2012

El món al revés


Conec un lloc on tot funciona al revés. Durant el dia és de nit, vull dir que el sol surt a la nit, el rellotge corre en sentit contrari de tal manera que es naix vell i es mor jove, com el aquella pel·lícula. La cadena alimentària està completament truncada així que fàcilment es pot veure una ovella saciant-se amb la carn d'un llop, també com en la meravellosa pel·lícula ovelles assasines (que recomane a tothom). En la vida laboral, són els més capacitats els que manen sobre els fills i amics dels fills, i amics del partit que es col·loquen a dit. Així mateix, quan més es menja, més s'aprima. Si un habitant d’aquell lloc imaginari ens visitara es tornaria boig, no entendria com podem viure en semblant caos.

miércoles, 23 de mayo de 2012

Imposible


¿Quién es?
Soy el imposible.
¿Quién?
El imposible.
No puede ser.
 Pues eso.

lunes, 21 de mayo de 2012

Consulta telefónica


Consulta telefónica del Doctor Mefisto. Llama ya. Resultados inmediatos. Dos almas el minuto.

Arco Iris


Cada vez que veo un arco iris, me imagino que Dios es gay.

domingo, 20 de mayo de 2012

Harén

Me encantaría vivir en un harén, el único sitio donde la masturbación masculina es una excentricidad.

sábado, 19 de mayo de 2012

Sobre rabos y albóndigas

La camarera del bar se acercó a la mesa para empezar a servir los platos de la cena, pero previamente tenía que retirar los de las tapas, ya vacíos. Delante de mi quedaban escasos restos de rabo de cerdo y casi la totalidad de las albóndigas. Mientras la camarera se inclinaba mostrando su generoso escote, me preguntó: ¿pongo el rabo en las albóndigas? Con voz temblorosa no pude más que contestar: ponlo, aunque la preposición correcta sería entre y no en. 
Con cara de no entender la camarera mezcló el rabo con las albóndigas sin más, mientras yo pensaba que no sé si soy un pervertido o es que mis aficiones literarias me hacen ver metáforas en todas partes.
Sin embargo, por la noche soñé que la camarera era poeta.

viernes, 18 de mayo de 2012

Cosas de la edad


Estoy tocado del oído. Oigo de menos. Tampoco ando bien del habla. Hablo de más.